I
A l’actualitat
La nena dormia profundament al seu llit. Ella encara no sàvia que unes coses entranyes li havien passat uns anys abans i que li passarien.
Una cosa relacionada entre el seu món, la seva imaginació i la seva passió pel manga.
Uns essers la estaven observant amb una certa curiositat.
La nena es deia Lisa.
Després de llevar-se i esmorzar ella com sempre se’n va anar cap a l’escola. Allà no tenia amics, era una nena molt solitària, i per això el seus companys la miraven amb certa curiositat i sempre és preguntaven com una nena de la seva edat no volia tenir amics i amigues quan tenia moltes avantatges com ara anar al cinema, anar de compres, a fer una volta...
Però a ella no li interessava aquelles mirades que sempre l’estaven observant ella sempre tenia els pensaments a un altre lloc però desprès ja no se’n recordava d’on havia anat els seus pensaments durant aquells últims moments, ella es pensava que era una petita tonteria i que li pesava a tothom i per això va decidir no preocupar-se, però cada cop li pesava mes freqüentment i amb mes intensitat.
Ella tenia els ulls marrons, el cabell de color castany fosc era alta, una noia de uns 14 anys aproximadament feia uns 1, 59.
Vivia amb la seva mare ja que els seus pares es van separar quant ella va complir els 12 anys.
Aquell dia la Lisa va sortir molt enfadada de casa seva ja que la mare la va renyar per mirar la televisió.
Va anar a buscar el bus aquell dia va arribar tard per que com és va quedar embadalida no li va donar temps de canviar-se de roba.
A l’escola li van posar molts exàmens i també es va enfadar amb els professors perquè semblava com si tots es fiquessin d’acord a l’hora de posar exàmens. Quan li comentava als seus professors li deien que ja tindria que estar acostumada, però ella encara trobava que era massa.
La Lisa encara trobava a faltar la primària com molta gent de la seva classe però ells es callaven la boca ja que no volien quedar com uns nens petits i perdre les amistats més importants que tenien, la Lisa pensava que aquella gent eren uns covards i que no sabien donar la cara per ningú ni per ells mateixos.
Al tornar de l’escola ella va pujar al bus amb el seu llibre de tecnologia i és va poder posar a estudiar una estona amb el seu mp3 ignorant els altres nens.
Va decidir baixar a una parada abans i gaudir una mica del paisatge i no aguantar més la pudor que havia dintre d’aquell bus esquero envoltat de xiclets.
Quan va baixar el primer que va veure va ser tota una massa verda.
Un paisatge súper bonic ple d’arbres i uns prats súper verds va veure uns cavalls galopant per ells sense cap por amb uns nens molt feliços de tenir un cavall i de poder galopar amb ells.
A la Lisa li van entrar unes ganes increïbles de galopar amb un per aquells prats. Però també li va venir un dubte al seu cap que va ser que encara no va poder entendre com va poder ignorar aquell paisatge durant tant de temps.
Però va pensar que aquell paisatge era massa bonic per ser veritat i va decidir gaudir-lo el màxim possible per treures de sobre totes les preocupacions que tenia a i els pensaments.
En el moment que començava a gaudir més del paisatge ella es va parar de cop per que va sentir un buit dintre seu i de cop va aparèixer del no res una fada de uns ulls blaus i una cabellera de color castany molt llarga que li arribava fins a la cintura.
La fada és va quedar mirant-se-la durant una bona estona.
Però la Lisa continuava pensant que allò no podia ser real i que no podia pensar en allò en aquell moment ja que estava gaudint d’aquell paisatge sense cap preocupació.
I va continuar caminant camí cap a dalt ignorant a la fada però va sentir que uns ulls encara l’estaven observant i ella es va quedar paralitzada.
Ella no sabia per que no podia continuar caminant i es va preguntar si ho havia fet aquella fada que la estava observant-la amb molta atenció, ella volia marxar corrents cap a casa seva i estudiar però alguna cosa dintre seu li deia que no podia que es tenia que quedar allà esperant que aquella fada en qualsevol moment comences a parlar.
I per tant ella també se la va quedar mirant , sense saber per que i sense cap preocupació del que pogués ser aquella fada ni don pogués venir.
Però d’una cosa estava segura els seus aparells de locomoció no la deixaven moure’s i això li feia venir una mica d’angoixa.
jueves, 29 de abril de 2010
domingo, 11 de abril de 2010
El regne de narek
buenu aqui puju el proleg no soc la kisa sino la seba "ajudant" pero buenu la cosa ja esta aqui el proleg que a mi per poc em mata... buenu hi habia una imatge pero... no hi ha manera de posarla u.u i a part dels problemes d'entrar a la compta que me pasat semanas aqui intentat entrar... dons buenu... aixo i que disfruteu.
PRÒLEG
Fa dotze anys...
Era una nit fosca, molt plujosa i ventosa, una figura esvelta i negra es desplaçava a la velocitat d’un llampec, era tant ràpida que només és podia apreciar i veure l’ombra negra d’un ésser humà molt alt que es desplaçava a través de la pluja pels prats verds que envoltaven la Torre.
Aquell home que ara ningú no gosava portar-li la contraria abans havia sigut un home bo i envejable per a tos i que ara s’havia convertit en un home dolent i mal·lebol.
El home anava acompanyat d’un noi aranya que només veure-hi la ombra ja feia un fàstic impressionant, se li veien uns ulls enormes i pèls que li sobresortien de la pell; el home particularment no li feia cas a l’aranya la tenia al costat només per que li fes companyia per si algú gosava enfrontar-se cosa que ningú ho tindria al cap; però no havien parlat ni un sol moment en tot el viatge, l’home feia com si estigués sol mes ben dit l’ignorava.
Una olor que a ell li agradava molt l’hi van inundar les fosses nassals, era una experiència entranya per un mag com ell però a la vegada agradable, perquè aquella olor no s’olorava cada dia, era una olor especial que segons el que deia als llibres que ell tenia a les seves torres conquerides a les biblioteques d’aquelles mateixes Torres, aquella olor només es podia apreciar en aquella part del regne, era una olor a herba recent tallada i a màgia el que més li agradava era aquella olor a màgia; les Torres que ell havia conquerit amb el seu exèrcit tan poderós i del qual n’estava orgullós només n’eren dues de tres que havia conquerit les que se sentia més poderós n’eren les de :
Kilaska i Lakrim. De l’altra no se’n sentia il·lusionat per la seva conquesta perquè havien mort moltes persones les quals antigament havien confiat amb ell, recolzat, ensenyat tots els dons que tenia però alguns també l’havien criat i ell l’havia traicionat. Va sacsejar el cap per treure’s aquells pensaments tan molestos del cap.
El seu instint li deia que els seu objectiu es localitzava a la part més alta de la Torre i en la qual hi havia una altra que la estava observant i a la vegada protegint el objectiu que tant ansiava aquell mag tenebrós, però es va dedicar a centrar-se en el seu objectiu que li havia fet anar fins allà, a la Torre.
L’objectiu era una nena que reposava a un braçol acollidor innocent del perill que corria i sense cap por del que li pogués passar uns moments després en aquell mateix lloc.
Una mica més a baix i havia una fada, que estava observant per la finestra assabentada del perill que corrien i el que passaria si no fugien ràpid d’aquella Torre la nena i ella mateixa; i que el mag no trigaria en travessar aquells prats tan verds que envoltaven la torre mes alta d’aquell regne, i així va ser; només passada una estona va veure venir a aquella ombra, però gràcies a un escut protector que uns dies ella havia fabricat. Ella va tenir una mica d’avantatge perquè a el mag no li va ser gaire fàcil travessar-lo i entrar a la Torre, però igualment una mica més tard per mala sort ho va aconseguir; la fada sinistre i aterrida a la vegada va anar a buscar a la nena, però de cop va reaccionar i va anar cap a la planta més baixa de la Torre on allà podria localitzar el que li seria més fàcil per treure a la nena i potser a ella del perill més fosc i aterridor de l’univers sencer.
Ella ja s’havia que si el mag tenebrós la veia li podia fer molt mal i fins i tot si en aquell mateix moment estava de mal humor i no era el seu millor dia podria arribar a matar-la amb un obrir i tancar d’ulls. I tot per tenir aquella nena al seu poder. Però tot i així ella hi va anar sense cap por del que li pogués passar; perquè la vida d’aquella nena era més important que la seva vida i la de totes les fades juntes, almenys això creia ella; però no només era important per ella era important per ella i per a tot el regne, i que a més ara la vida de aquella nena ara estava en les mans de la petita fada.
Un cop va arribar a la planta baixa va buscar la sala, encara que li va costar una mica ja que totes les sales eren iguals però aquella era especial; quan la va trobar i va entrar en la qual hi va poder trobar tota la mena d’encanteris això si en forma de pols i a dintre de pots de vidre.
Quan va arribar va tenir la sensació que és desmallava ja que tota la sala feia pudor a podrit pels pots i per la falta de ventilació.
Al haver-hi tants pots li podria complicar una mica les coses per trobar el pot que ella necessitava amb tanta i tanta urgència que en aquell cas era un per poder fer un encanteri que és podia fer sense cap mena de pols però la transportació que tenia que fer era molt més potent ja que era molt més llarg el trajecte, també es podien fer transportacions dient unes paraules al voltant de figures geomètriques en les quals les paraules estan escrites al voltant amb un idioma del qual només els mags que eren fades i fullets el podien entendre.
Uns instants més tard la fada va trobar el pot on hi podies veure escrit “ Pols per transportacions d’un lloc a un altre amb una distancia bastant llarga i que està lluny molt lluny” i aquell efectivament era el que buscava en aquell cas el de la transportació extra potent, va agafar la pols i va tornar a pujar cap a dalt a tota velocitat sense mirar enrere, però es va caure i el pot se’n va anar i va caure al terra i la pols va caure perquè la tapa del pot es va obrir, ella amb moltes presses va posar tota la pols al pot i el va tancar; a continuació va tornar a córrer cap a dalt on una nena l’estava esperant perquè la salvés encara que ella fins que no passessin uns quants anys no sabria que en el passat una fada havia arriscat la seva vida per salvar la seva però això si, ho sabria, quan estigués preparada per enfrontar-ho, cosa que no era molt fàcil.
Al arribar a dalt va desitjar tornar al passat i borra aquells segons de la seva ment per sempre més ja que la imatge que va veure no li va agradar gens ni mica: era una imatge que mai no se li esborraria de la memòria i que viuria amb ella almenys un any del qual aquells segons apareixerien en els seus somnis que es convertirien en malsons.
El que va passar en aquells segons va ser una cosa espantosa per a qualsevol esser humà fins i tot per a una fada, i que va ser...:
El mag tenebrós amb la nena als braços a punt de degollar-la sense pietat i si fos per ell a sang freda però alguna cosa del seu interior li deia que aquella nena era una monada per matar-la sense pietat i que tindria que viure uns anys més; però no podia no ara que tenia l’oportunitat de matar-la en aquell mateix moment i en aquell mateix lloc, per tant la fada sense saber els pensaments que tenia aquell mag; va pensar que no tenia molt més temps va decidir de fer-lo ja, per que si no seria el fi de tots incluit del mateix mag.
-Shespirus -Va murmurar la fada en veu baixa.
Encara que igualment el mag la va sentir.
De cop, la nena va desaparèixer i el mag es va sorprendre i es va quedar paral·lelitzat sense poder-se moure durant uns instants però després de aquell moment va girar i va veure la ombra de la fada corrent escales a baix.
Ell se’n va anar a la seva busqueta i després tan sols amb uns segons ja estava tocant quasi al seu darrere.
- No corris tant no tens escapatòria -va dir el mag.
- Abans morta -va dir la fada corrent sense parar -.
La fada que anava una mica més adelantada que ell encara que ja es pensava que l’atraparia aviat va poder baixar fins a una sala que li deien la sala de les meravelles en la qual només i podien entrar les mags que tenien tots els dons de la màgia es a dir tot els encanteris en el seu poder, ella estava una mica més tranquil·la perquè en aquella sala el mag tenebrós no podia entra perquè la seva màgia era una màgia que rebia el nom de màgia negra.
La sala era una d’aquelles sales que son molt grans però aquella no era igual; era molt gran, com totes però aquella tenia cinc finestrals que la feien més especials perquè donaven a l‘exterior en el qual es podia veure uns prats molt verds i acollidors on et venien unes ganes de córrer i cantar; a dintre i havia un triangle amb paraules amb un idioma màgic i al costat un quadrat amb una altra paraula; aquelles dues figures geomètriques podien fer la màgia que cadascú volgués en aquell cas el de transportació per poder anar lluny d’aquell mag per tant ella va arribar a la conclusió de que les tenia que dir totes fins que un conjur màgic que pogués transportar-la fins a una altra torre fora de perill.
-Fins mai home horrible i repel·lent i va marxar amb un somriure als llavis.
El mag va somriure també però pensant que algun dia l’atraparia.
Un cop ho va fer va desaparèixer i en aquella sala només i quedaven dues coses una olor a herba fresca i un home espiant des de darrere la porta quedant meravellat del que acabava de veure.
De mentres que el mag estava davant de la sala mal plantat encara intentant d’assimilar el que acabava de veure feia tan sols uns moments; la nena en aquells moments es trobava de viatge a la Terra encara dormint, qualsevol altra persona s’hagués despertat al viatge però ella no, ja que ella no era del tot humana ella tenia alguna cosa especial.
Uns instants més tard va arribar a una casa, que la van acollir molt bé i sense cap problema, però els que vivien en aquella casa estaven una mica intrigats de com havia pogut entrar si estava dormida però això no era el que més els intrigava i a la vegada preocupats el que més els preocupava era una nota que tenia al costat amb un idioma màgic que els dos desconeixien però igualment sense cap problema van decidir no preocupar-se per aquella petita tonteria però que era molt intrigant i al final van decidir acollir aquella nena tan mona, encara que ells no sabien que aquella nena que acabaven d’acollir i que semblava un angelet en realitat era una nena molt interessant, especial i a la vegada estranya.
Ells innocents del que podria passar a continuació dels anys següents la van adoptar sense cap compromís el dia següent de haver-la acollit, però per ells va ser un moment molt feliç per tots tres.
La nena allà de moment estaria fora de perill mentre el mag tenebrós no la trobés en aquell lloc i fora de perill de la màgia negra i tenebrosa que guardava aquell mag, que a ningú li queia bé.
PRÒLEG
Fa dotze anys...
Era una nit fosca, molt plujosa i ventosa, una figura esvelta i negra es desplaçava a la velocitat d’un llampec, era tant ràpida que només és podia apreciar i veure l’ombra negra d’un ésser humà molt alt que es desplaçava a través de la pluja pels prats verds que envoltaven la Torre.
Aquell home que ara ningú no gosava portar-li la contraria abans havia sigut un home bo i envejable per a tos i que ara s’havia convertit en un home dolent i mal·lebol.
El home anava acompanyat d’un noi aranya que només veure-hi la ombra ja feia un fàstic impressionant, se li veien uns ulls enormes i pèls que li sobresortien de la pell; el home particularment no li feia cas a l’aranya la tenia al costat només per que li fes companyia per si algú gosava enfrontar-se cosa que ningú ho tindria al cap; però no havien parlat ni un sol moment en tot el viatge, l’home feia com si estigués sol mes ben dit l’ignorava.
Una olor que a ell li agradava molt l’hi van inundar les fosses nassals, era una experiència entranya per un mag com ell però a la vegada agradable, perquè aquella olor no s’olorava cada dia, era una olor especial que segons el que deia als llibres que ell tenia a les seves torres conquerides a les biblioteques d’aquelles mateixes Torres, aquella olor només es podia apreciar en aquella part del regne, era una olor a herba recent tallada i a màgia el que més li agradava era aquella olor a màgia; les Torres que ell havia conquerit amb el seu exèrcit tan poderós i del qual n’estava orgullós només n’eren dues de tres que havia conquerit les que se sentia més poderós n’eren les de :
Kilaska i Lakrim. De l’altra no se’n sentia il·lusionat per la seva conquesta perquè havien mort moltes persones les quals antigament havien confiat amb ell, recolzat, ensenyat tots els dons que tenia però alguns també l’havien criat i ell l’havia traicionat. Va sacsejar el cap per treure’s aquells pensaments tan molestos del cap.
El seu instint li deia que els seu objectiu es localitzava a la part més alta de la Torre i en la qual hi havia una altra que la estava observant i a la vegada protegint el objectiu que tant ansiava aquell mag tenebrós, però es va dedicar a centrar-se en el seu objectiu que li havia fet anar fins allà, a la Torre.
L’objectiu era una nena que reposava a un braçol acollidor innocent del perill que corria i sense cap por del que li pogués passar uns moments després en aquell mateix lloc.
Una mica més a baix i havia una fada, que estava observant per la finestra assabentada del perill que corrien i el que passaria si no fugien ràpid d’aquella Torre la nena i ella mateixa; i que el mag no trigaria en travessar aquells prats tan verds que envoltaven la torre mes alta d’aquell regne, i així va ser; només passada una estona va veure venir a aquella ombra, però gràcies a un escut protector que uns dies ella havia fabricat. Ella va tenir una mica d’avantatge perquè a el mag no li va ser gaire fàcil travessar-lo i entrar a la Torre, però igualment una mica més tard per mala sort ho va aconseguir; la fada sinistre i aterrida a la vegada va anar a buscar a la nena, però de cop va reaccionar i va anar cap a la planta més baixa de la Torre on allà podria localitzar el que li seria més fàcil per treure a la nena i potser a ella del perill més fosc i aterridor de l’univers sencer.
Ella ja s’havia que si el mag tenebrós la veia li podia fer molt mal i fins i tot si en aquell mateix moment estava de mal humor i no era el seu millor dia podria arribar a matar-la amb un obrir i tancar d’ulls. I tot per tenir aquella nena al seu poder. Però tot i així ella hi va anar sense cap por del que li pogués passar; perquè la vida d’aquella nena era més important que la seva vida i la de totes les fades juntes, almenys això creia ella; però no només era important per ella era important per ella i per a tot el regne, i que a més ara la vida de aquella nena ara estava en les mans de la petita fada.
Un cop va arribar a la planta baixa va buscar la sala, encara que li va costar una mica ja que totes les sales eren iguals però aquella era especial; quan la va trobar i va entrar en la qual hi va poder trobar tota la mena d’encanteris això si en forma de pols i a dintre de pots de vidre.
Quan va arribar va tenir la sensació que és desmallava ja que tota la sala feia pudor a podrit pels pots i per la falta de ventilació.
Al haver-hi tants pots li podria complicar una mica les coses per trobar el pot que ella necessitava amb tanta i tanta urgència que en aquell cas era un per poder fer un encanteri que és podia fer sense cap mena de pols però la transportació que tenia que fer era molt més potent ja que era molt més llarg el trajecte, també es podien fer transportacions dient unes paraules al voltant de figures geomètriques en les quals les paraules estan escrites al voltant amb un idioma del qual només els mags que eren fades i fullets el podien entendre.
Uns instants més tard la fada va trobar el pot on hi podies veure escrit “ Pols per transportacions d’un lloc a un altre amb una distancia bastant llarga i que està lluny molt lluny” i aquell efectivament era el que buscava en aquell cas el de la transportació extra potent, va agafar la pols i va tornar a pujar cap a dalt a tota velocitat sense mirar enrere, però es va caure i el pot se’n va anar i va caure al terra i la pols va caure perquè la tapa del pot es va obrir, ella amb moltes presses va posar tota la pols al pot i el va tancar; a continuació va tornar a córrer cap a dalt on una nena l’estava esperant perquè la salvés encara que ella fins que no passessin uns quants anys no sabria que en el passat una fada havia arriscat la seva vida per salvar la seva però això si, ho sabria, quan estigués preparada per enfrontar-ho, cosa que no era molt fàcil.
Al arribar a dalt va desitjar tornar al passat i borra aquells segons de la seva ment per sempre més ja que la imatge que va veure no li va agradar gens ni mica: era una imatge que mai no se li esborraria de la memòria i que viuria amb ella almenys un any del qual aquells segons apareixerien en els seus somnis que es convertirien en malsons.
El que va passar en aquells segons va ser una cosa espantosa per a qualsevol esser humà fins i tot per a una fada, i que va ser...:
El mag tenebrós amb la nena als braços a punt de degollar-la sense pietat i si fos per ell a sang freda però alguna cosa del seu interior li deia que aquella nena era una monada per matar-la sense pietat i que tindria que viure uns anys més; però no podia no ara que tenia l’oportunitat de matar-la en aquell mateix moment i en aquell mateix lloc, per tant la fada sense saber els pensaments que tenia aquell mag; va pensar que no tenia molt més temps va decidir de fer-lo ja, per que si no seria el fi de tots incluit del mateix mag.
-Shespirus -Va murmurar la fada en veu baixa.
Encara que igualment el mag la va sentir.
De cop, la nena va desaparèixer i el mag es va sorprendre i es va quedar paral·lelitzat sense poder-se moure durant uns instants però després de aquell moment va girar i va veure la ombra de la fada corrent escales a baix.
Ell se’n va anar a la seva busqueta i després tan sols amb uns segons ja estava tocant quasi al seu darrere.
- No corris tant no tens escapatòria -va dir el mag.
- Abans morta -va dir la fada corrent sense parar -.
La fada que anava una mica més adelantada que ell encara que ja es pensava que l’atraparia aviat va poder baixar fins a una sala que li deien la sala de les meravelles en la qual només i podien entrar les mags que tenien tots els dons de la màgia es a dir tot els encanteris en el seu poder, ella estava una mica més tranquil·la perquè en aquella sala el mag tenebrós no podia entra perquè la seva màgia era una màgia que rebia el nom de màgia negra.
La sala era una d’aquelles sales que son molt grans però aquella no era igual; era molt gran, com totes però aquella tenia cinc finestrals que la feien més especials perquè donaven a l‘exterior en el qual es podia veure uns prats molt verds i acollidors on et venien unes ganes de córrer i cantar; a dintre i havia un triangle amb paraules amb un idioma màgic i al costat un quadrat amb una altra paraula; aquelles dues figures geomètriques podien fer la màgia que cadascú volgués en aquell cas el de transportació per poder anar lluny d’aquell mag per tant ella va arribar a la conclusió de que les tenia que dir totes fins que un conjur màgic que pogués transportar-la fins a una altra torre fora de perill.
-Fins mai home horrible i repel·lent i va marxar amb un somriure als llavis.
El mag va somriure també però pensant que algun dia l’atraparia.
Un cop ho va fer va desaparèixer i en aquella sala només i quedaven dues coses una olor a herba fresca i un home espiant des de darrere la porta quedant meravellat del que acabava de veure.
De mentres que el mag estava davant de la sala mal plantat encara intentant d’assimilar el que acabava de veure feia tan sols uns moments; la nena en aquells moments es trobava de viatge a la Terra encara dormint, qualsevol altra persona s’hagués despertat al viatge però ella no, ja que ella no era del tot humana ella tenia alguna cosa especial.
Uns instants més tard va arribar a una casa, que la van acollir molt bé i sense cap problema, però els que vivien en aquella casa estaven una mica intrigats de com havia pogut entrar si estava dormida però això no era el que més els intrigava i a la vegada preocupats el que més els preocupava era una nota que tenia al costat amb un idioma màgic que els dos desconeixien però igualment sense cap problema van decidir no preocupar-se per aquella petita tonteria però que era molt intrigant i al final van decidir acollir aquella nena tan mona, encara que ells no sabien que aquella nena que acabaven d’acollir i que semblava un angelet en realitat era una nena molt interessant, especial i a la vegada estranya.
Ells innocents del que podria passar a continuació dels anys següents la van adoptar sense cap compromís el dia següent de haver-la acollit, però per ells va ser un moment molt feliç per tots tres.
La nena allà de moment estaria fora de perill mentre el mag tenebrós no la trobés en aquell lloc i fora de perill de la màgia negra i tenebrosa que guardava aquell mag, que a ningú li queia bé.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)